Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encruelir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCRUELIR v. tr.
|| 1. Fer més cruel; exacerbar; cast. encruelecer. O colpes de tanta ferea que cegant les forces del penediment, encruelint la desesperada pensa, són fetes irremisibles, Moral Cons. 31. Encruelir la naffra o refreschar la dolor que és frescha, Esteve Eleg. 7 vo.
|| 2. refl. Tornar més cruel; irritar-se; cast. exacerbarse. Mentre que tu estimes que altre en tu cruelment obra, tu sol est aquell que envers tu te encrueleis, Corbatxo 11. Tant més en aquest cas me deuria enuers tu encruellir, Curial, i, 12. Aquella maliciosa gent... més se encruelien com més créxer les dolors de Jesús veyen, Villena Vita Chr., c. 184.
    Fon.:
əŋkɾuəlí (Barc., Palma); eŋkɾuelíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Var. form.:
encrudelir.
    Etim.:
derivat de cruel.