DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATENDARRERIR v. tr.
|| 1. Deixar enrera; fer anar enrera; cast. atrasar. Avançaven o endarrerien llurs hores d'àpat, Oller Febre, ii, 111. Envelleix els textos i endarrereix la coneixença dels homes, López-Picó Lleures 129. a) refl. Quedar enrera; cast. atrasarse, retrasarse. Mentre ells, endarrerint-se, glopegen l'aigua amarga, Atlàntida viii. S'anava endarrerint, s'havia d'aturar de tant en tant per a revenir-se, Ruyra Parada 29.
|| 2. refl. Retardar-se, trigar a complir un deure; carregar-se de deutes; cast. atrasarse. La confraria dels manyans... se va endarrerint per causa dels molts gastos, doc. a. 1594 (arx. mun. de Barc.). No és pas el que menja la gossa que pot fer-nos endarrerir, Pous Nosa 177.
Fon.: əndərəɾí (or., bal.); andareɾí (occ.); endarɛɾíɾ (val.).
Etim.: derivat de darrera.