Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  endegar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENDEGAR v. tr.
Compondre, arreglar (Empordà, Olot, Gir., Lluçanès, Plana de Vic, Costa de Llevant, Vallès, Barc., Penedès, Camp de Tarr.); cast. arreglar. Endagui'l dins una rellotgera de sabatilla y posi-se'l al capsal del llit, Vilanova Obres, xi, 78. Sospirar per endegar unes estrofes de resignat condol, Collell Fadrin. 134. Endego sa minestra; mireu, pelo patates, Ruyra Pinya, ii, 19. Endegar-se: abillar-se, compondre's, arreglar-se. Em vaig endegar a faisó de certes faldilles amb corrioles, Ruyra Parada 4. Endegar-s'ho o Endegar-se-les: enginyar-se, procurar-se els mitjans de fer una cosa. Aprés de la natural presentació... se las endagaren per aconduirlo, Pons Auca 157.
    Fon.:
əndəɣá (or.).
    Sinòn.:
endergar, conjuminar, enrengar.
    Etim.:
incerta. Podria venir del llatí adaequare, mat. sign.