DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENDEGAR v. tr.
Compondre, arreglar (Empordà, Olot, Gir., Lluçanès, Plana de Vic, Costa de Llevant, Vallès, Barc., Penedès, Camp de Tarr.); cast. arreglar. Endagui'l dins una rellotgera de sabatilla y posi-se'l al capsal del llit, Vilanova Obres, xi, 78. Sospirar per endegar unes estrofes de resignat condol, Collell Fadrin. 134. Endego sa minestra; mireu, pelo patates, Ruyra Pinya, ii, 19. Endegar-se: abillar-se, compondre's, arreglar-se. Em vaig endegar a faisó de certes faldilles amb corrioles, Ruyra Parada 4. Endegar-s'ho o Endegar-se-les: enginyar-se, procurar-se els mitjans de fer una cosa. Aprés de la natural presentació... se las endagaren per aconduirlo, Pons Auca 157.
    Fon.: əndəɣá (or.).
    Sinòn.: endergar, conjuminar, enrengar.
    Etim.: incerta. Podria venir del llatí adaequare, mat. sign.