DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENDEMESA f.
Acció perjudicial (Mall., Men.); cast. fechoría, estropicio. No us cal haver cura | ni vós bon conjutge de llurs endemeses, G. Verí (ap. Bover Bibl. ii, 502). Y axí 's crià l'endemesa | de robadors, codolada del segle XVI (ap. Parera Crest. 198). No debades tench jo por de que no fasses una endemesa de les teues, Penya Mos. iii, 89. Per amor de Déu, Bernadet..., no hi torns a fer tal endemesa, que si t'hi troben, no en faràs altra, Alcover Rond. vi, 112. Ali, es moro, hi fermava su devall sa galiota quan venia a Menorca a fer-hi ses seves endemeses, Camps Folkl. ii, 45.
    Fon.: əndəmə́zə (Mall., Ciutadella); əndəmέzɛ (Maó).
    Etim.: forma femenina del participi d'un verb endemetre, que no trobam documentat en català, però sí en antic provençal, com també trobam documentat el substantiu provençal endemessa amb el sentit de ‘esforç, envestida, atac’ (cf. Levy Prov. Suppl. Wb. ii, 461-462; O. Schultz, en ZRPh, ix, 157; Spitzer Kat. Etym. 19).