DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENDENYAR v. tr.
|| 1. ant. Irritar, molestar; cast. indignar, molestar. No puges tant que te'n endenys, Curial, ii, 26. Los cavallers del rey foren-ne endenyats e accusaren-lo davant lo rey com ell era chrestià, Flos Sanctorum, a. 1494, 319 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. refl. Irritar-se una ferida o colp per infecció o altre trastorn (val.); cast. irritarse.
    Fon.: endeɲá (Maestr.); endeɲáɾ (Cast., Val.).
    Etim.: del llatí indĭgnare, mat. sign. || 1. En l'accepció || 2, hi ha un creuament de endenyar (< indĭgnare) amb endanyar (< damnare): V. endanyar.