Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enderroc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENDERROC m.
|| 1. Acte i efecte d'enderrocar; cast. derribo. Car, puys me viu a l'enderroch, | jo degra cambiar lo joch, | mudant delit, Auzias March, cxxvii. Que les dites cases que stan per dirruir, sien preseruades dels dits enderrochs, doc. a. 1491 (Geogr. Barc. 752). A 6 de juny de 1663 fou lo enderroch del castell nou, Rúbr. Bruniquer, v, 6. Dany donat per enderroc... no li'n sie tingut de esmena si doncs no li havia protestat ab carta, Pragm. Cat. 96. a) fig. Tos crepuscles de cendra | dels meus anys pronostiquen l'invocat enderroc, Dolç Somni 34.
|| 2. Pedreny o altre material caigut de cosa enderrocada; cast. cascote, escombros. «El camí és molt dolent, tot és ple d'enderrocs». De la gran Barcino, reyna del mar un dia..., sols queda un enderroch, Jacinto Verdaguer (Jocs Fl. 1903, pàg. 128). Quants enderrochs hont la gralla | niua y lo teixó s'ajup!, Llorente Versos, i, 91.
    Fon.:
əndərɔ́k (or.); anderɔ́k (occ., val.).
    Etim.:
derivat postverbal de enderrocar.