DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENDERROCAR v. tr.
|| 1. Destruir (una edificació) llançant a peces per terra; cast. derrocar, derribar. Acort fo... que enderrocassen tot lo monestir, Llull Blanq. 20. Enderocaren totes les cases e els alberchs de aquella vila, Desclot Cròn., c. 141. Lo qual alberch fo enderrochat a obs de la obra dels murs, doc. a. 1357 (arx. mun. de Barc.). Comensaren de enderrocar la torra del Call Juych, doc. a. 1392 (Ardits, i, 33). Dits alberchs vullats comprar per enderrocar-los, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 535). Destrouí la ciutat e la enderrocà tota, Serra Gèn. 282. a) refl. Caure a terra destruint-se (una edificació); cast. derrocarse, hundirse. Lo dit temple caygué e s'enderrocà del tot, Eximplis, ii, 101.
|| 2. Llançar a terra una persona o cosa que estava dreta o enlairada; cast. derribar, derrocar. Anauen vinent los nostres e matauen e enderrocauen dels moros alí on los trobauen, Jaume I, Cròn. 60. Yo fermí dels sperons al ginet e aconseguí'l e d'encontre l'enderroquí a terra del cauall, Tirant, c. 134. Lo cauall... mal de ferrar, que si no ab congreny o enderrocant-lo no's deixa ferrar en la estable, Dieç Menesc. ii, 11 vo. a) per ext., Deixar caure, fer anar avall. Covén-se que jo atenresca mon cor e que enderroc làgremes de mos ulls, Llull Cont. 9, 29.—b) refl. Deixar-se anar o caure avall; cast. derribarse, precipitarse. Les aigues s'enderoquen dels locs alts e s'estenen per los plans e devallen en los locs bays, Llull Cont. 36, 20. Suspirants e en aquest modo plorants... e enderrocants-se adés e ara dels cavalls, isqueren-se defora la dita sala los dits quatre cavallers, Carbonell Ex. Joan II, c. 45.
|| 3. fig. Abaixar (valors morals); cast. abajar, derrocar. Els demonis muden les penses dels homes de les coses intellectuals e enderroquen-les en les coses sensuals, Llull Cont. 152. Justícia enderroca supèrbia, con sia cosa que supèrbia vuyla pujar per injúria, Llull Gentil 280. Pensaments bestials no li enderroquen lo seu enteniment, Genebreda Cons. 248. No hi ha poder ni glòria que ab ell no s'enderroch, Maura Aygof. 68.
|| 4. refl. Decaure molt (en edat, salut, posició social, etc.). «Aquest home s'ha enderrocat molt» (Empordà).
    Refr.—a) «Cases fetes de robar, les veuràs enderrocar»: vol dir que els béns mal adquirits solen perdre's ben aviat.—b) «Ase que em port, i no cavall que m'enderroc»: vol dir que és millor una cosa modesta i útil, que una de moltes pretensions i perjudicial.
    Fon.: əndəruká (or., men.); anderoká (occ.); anderokáɾ (val.); əndəroká (mall.).
    Var. ort. ant.: enderocar; enderroquar: enderrochar.
    Etim.: de derrocar, amb el prefix en-.