Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  endevinar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENDEVINAR v. tr.
|| 1. Conèixer per mitjans sobrenaturals les coses futures o ocultes; cast. adivinar. Li donà Júpiter saber endevinar lo que era per venir, Alegre Transf. 24. Me va endevinar la planeta, Vilanova Obres, xi, 66.
|| 2. fig. Descobrir per atenta observació d'un detall o circumstància; cast. adivinar. Mireu si las ohia que fins pel to de ses veus las endevinava una per una, Pons Auca 8. Però bé es deixa | endevinar, en son esguard de fel, | que en son interior quelcom s'esqueixa, Alcover Poem. Bíbl. 68.
|| 3. Descobrir per conjectures o per instint, sense fonament lògic, allò que no es sabia; cast. adivinar, acertar. Pobres mares, quantes coses endevinan, Roq. 19. Qualsevol li endevinaria es pensaments que fa, Ignor. 13. Lo que el prodigi vol dir, | bé Pollensa ho endevina, Costa Poes. 120. Fins va endevinar el lloc ont hi havia la tont, Massó Croq. 152.
|| 4. Encertar la solució d'una cosa enigmàtica; cast. adivinar, acertar. És vert y no és julivert; és groc y no és safrà; bèstia serà qui no ho endevinarà, Pelay Briz Cans. v, 284. Un que se firma Perico ha endevinat ses solucions, Ignor. 23. ¿Que no endevines quina la hi va dir, a sa mare?, Alcover Cont. 8.
|| 5. Encertar en general; tenir la idea vertadera d'una cosa; cast. acertar. Endevina qui a un àngel la compara, Aguiló Poes. 116.
|| 6. Encertar, ferir amb un objecte que es llença; cast. acertar, dar. «Un vespre devora es foc | vaig dir bèstia a sa padrina | i em va tirar ses esmolles; | rebotre si m'endevina!» (cançó pop. Mall.).
    Refr.
—a) «Tot lo que veig, endevino» (Cat.); «Té enteniment de Francina, que tot quant sap endevina» (Mall.): es diu humorísticament al·ludint a aquells qui pretenen endevinar hàbilment coses que són ben clares.—b) «Qui l'encerta l'endevina» (V. encertar).
    Fon.:
əndəβiná (or.); andeβiná (occ.); andeβináɾ (val.); əndəviná (mall., men., eiv.); əndiviná (men.).
    Var. form.:
devinar, endivinar.
    Etim.:
del llatí dīvīnare, mat. sign. || 1, amb el prefix en-.