DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENDIMONIAT (ant. endemoniat), -ADA adj.
|| 1. Posseït del dimoni; cast. endemoniado. Reptaren a tort Jesu Christ com digueren que ell era embriac e endemoniat, Llull Blanq. 70, 3. Ell los contrets fa anar e los endemoniats sanar, Pere Pasqual, i, 97. Jhesucrist garí la fiyla de la samaritana qui era endemoniada, Treps Rom. 87. Un sant hom era de ten gran perfecció que hauia poder de guarir los endemoniats, Eximplis, ii, 262. a) Completes endimoniades: «a l'acabar-se de cantar a la parròquia les completes endimoniades, aixís anomenades perquè els mateixos dimonis [del ball dels cossiers] tenien esment de posar ordre entre l'apinyada multitud» (Rosselló Many. 159).
|| 2. Molt dolent; pervers; cast. endemoniado. Volem gaudir de santa llibertat per fer un poch de bé, ja que en s'usa tanta d'endimoniada que només fa mal, Ignor. 1. En Manel somrigué un xich, un somriure feréstech, endemoniat, Pons Auca 165.
|| 3. fig. Molt irritat o excessivament excitat; cast. endiablado. «Hi ha hagut un ball de lo més endimoniat». «Avui els nanos estan endimoniats: no fan més que entremaliadures!»Fent cara al mal humor endimoniat de la mamà, Oller Febre, ii, 197.
    Fon.: əndimuniát (Barc.); andimoniát (Val.); əndimoniát (Palma).
    Sinòn.: endiablat, endiastrat, endimontriat.
    Etim.: derivat de dimoni.