DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENDOGALAR v. tr.
|| 1. Posar el dogal; cast. endogalar, encabestrar. Un nus de malediccions li endogalava la nou del coll, Llor Jocs 178. a) refl. Embolicar-se el dogal pel coll una bístia posant-se en perill d'ofegar-se (Cast., Val.).
|| 2. fig. Reduir a servitud; fer esclau; cast. esclavizar. L'espasa de Damocles damunt son cap penjada, | per gota que ella es moga d'on jau endogalada, | la passa a ferro y foch, Jacinto Verdaguer (Jocs Fl. 1903, pàg. 128). Quan vos haureu desfets del vici que vos ten endogalats m'ho sabereu a dir, Caseponce Contes Vallesp 71.
|| 3. fig. Empipar, enfadar (Morella, La Mata); cast. cargar.
|| 4. fig. refl. Endeutar-se molt (Empordà, Barc., Tarr., Ribera d'Ebre, Val.); cast. entramparse, empeñarse. Estava endogalat de mala manera, Pous Empord. 7. Tu estàs molt endogalat pels gams de la difunta i ets un pobret, Víct. Cat., Mare Bal. 115. «L'oncle està endogalat fins al coll» (o «fins a les dents»).
    Fon.: ənduɣəlá (or., men., eiv.); andoɣalá (occ., Maest.); andoɣaláɾ (val.); əndoɣəlá (mall.).
    Etim.: derivat de dogal.