DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENDOLCIR v. tr.
|| 1. Fer dolça una cosa; cast. endulzar. Voler endolcir la mar ab una onça de sucre, Metge Somni iv. Per endolcir amargor tanta, Spill 12467. Orxata d'ametlles... que amb quatre gotes soles ja endolcien l'aigua, Pons Com an., 197.
|| 2. fig. Fer més tolerable una cosa, fer-la més suau; cast. endulzar, suavizar. Perque de l'erm l'aspresa m'endolcís, Canigó xii. Endolciu vostra música y cantúries | perquè hi estiga a pler, Verdaguer Idilis. Que endolceix la veu més aspra, Maura Aygof. 85. Endolcir la roba: passar-la amb aigua dolça. El sol va a la posta i les remors s'endolceixen, Massó Croq. 71. Quan la temperatura s'endolcia, Ruyra Parada 96. Endolcir el cor: fer sentir afectes (de tristor, amor, pena, etc.). Jatsia la gran temor que tinch als turments que'm fan endolcir lo cor, Cobles Roca. Endolcir-se dormint: condormir-se agradablement (Menorca).
    Fon.: ənduɫsí (or., men., eiv.); andoɫsí (occ.); andoɫsíɾ (val.); əndoɫsí (mall.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: derivat de dolç.