Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  endurar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENDURAR v.
|| 1. tr. ant. Endurir. Cové lexar umplir la nafra de carn e aquella endurar, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 5.
|| 2. intr. Dejunar; suportar la falta de menjar o altra privació; cast. ayunar. E haguem a endurar que no menjam ni beguem de la nuyt tro a hora de les uespres, Jaume I, Cròn. 134. Volen los hòmens més menjar e més boure o més endurar que lur natura no'ls ho dóna, Llull Cont. 44, 21. Tot aquell dia e tota la nit endurà la mala muller que no volch menjar ni beure, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Ara com haurem endurat, són alguns que lo fum del dejuni los munta al cap, que no poren parlar ab pasciència a sos prohismes, Quar. 1413, pàg. 22. E suptil art és suptil pensamen | qui de fins pasts no'l jaqueix endurar, Auzias March, iv.
|| 3. tr. Enyorar, trobar a faltar un bé. Quan els fills no volen el pa, les mares els diuen: «Ja vindrà dia que l'endurareu» (St. Hilari SC, ap. Griera Tr.).
    Fon.:
ənduɾá (or.).
    Etim.:
del llatí indūrare, ‘endurir, durar’.