DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENEMISTAT f.
Qualitat d'enemic; sentiment o instint de contrarietat; cast. enemistad. D'aquí auant gran enamistat serà enfre les bèsties qui menjen carn e les bèsties qui menjen erba, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Defallí caritat..., començà enamistat, Llull Cavall. 7. Los àrbitres o compromissaris no eren revocats per enemistat capital, Cost. Tort. II, xvi, 8. Sabent la guerra e enemistat qui és entre nós e lo rey de Toniç, doc. a. 1386 (BSAL, viii, 359). Sembrar entre aquells moltes enemistats e diuisions, Boades Feyts 6.
    Fon.: ənəmistát (or., bal.); enemistát (occ., val.).
    Sinòn.: enemistança; inimicícia.
    Etim.: d'una forma de llatí vulgar *inimīcĭtāte, mat. sign.