ENERVAMENT m. Estat del qui es sent enervat; cast. enervamiento. Un enervament dolcíssim s'apoderà de tot son ésser, Oller Febre, i, 127. Fon.: ənəɾβəmén (Barc.); eneɾβamént (Val.); ənəɾvəmént (Palma).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.