DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFADAR v. tr.
|| 1. Enutjar, causar molèstia; cast. molestar. La minyona comensa a plorar ab tal forma que los vingué a enfadar, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 768).
|| 2. Irritar, excitar la ira; cast. enfadar. a) refl. Irritar-se, sentir-se mogut d'ira; cast. enfadarse. L'homo s'hi enfadà y comensà a donar-li garrotades, Ignor. 20.
    Refr.—a) «Lo poc agrada, i lo molt enfada» (Val.).—b) «L'enfaden més els badalls que els rots»: es diu parlant d'un que pateix fam (Ripoll, Barc.).
    Fon.: əɱfəðá (pir-or., or., bal.); aɱfaðá (occ.); eɱfaðáɾ (val.).
    Etim.: pres del cast. enfadar.