DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFELLONIR (ant. escrit també enfelonir). v.
|| 1. tr. Fer felló; causar irritació; cast. enfadar, irritar. Qui és lo coronista que us ha enfellonits ab exa sentència?, Brama llaur. 61.
|| 2. refl. i ant. intr. Prendre fellonia; irritar-se; cast. enfadarse. Bon caualler per aytal colp com aquel enfelonir se'n deu, que no deu exir de batayla, Jaume I, Cròn. 64. Aquell home... sempre que's veurà desamar, s'enfellonirà, Llull Cont. 203, 6. Aquell foll dix que ell faria enfallonir lo religiós, si volia, Llull Felix, pt. viii, c. 24. Si't plagués, tu no te'n enfalloniries ne ploraries, Corbatxo 12. Si troben algú que no les vulla hoyr..., enfelloneixen-se fortment, Metge Somni iii. Quaix pot haver que no hirèxer o no enfellonir seria peccat, Collació (Col. Bof. xiii, 324). Persona sàvia no's deu fortment enfellonir, Genebreda Cons. 21. Molts com s'enfelloneixen no poden parlar, Isop Faules 5.
    Fon.: əɱfəʎuní (Barc.). Es paraula usada només literàriament.
    Etim.: derivat de felló.