DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFILAR v. tr.
I. || 1. Aficar a una agulla el fil fent-lo passar pel cós; cast. enhebrar. Posa-t'hi agulles enfilades, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 1. Amb una güia grossa enfilada de fil revengut, Alcover Cont. 218. Enfilar l'agulla: encetar un tema de conversació. Ni l'un ni l'altre sabian com allargar la conversa... ella, probant d'enfilar l'agulla y no conseguint-ho, Vilanova Obres, ix, 45.
|| 2. Atravessar algunes coses amb un fil, cordell, etc., per mantenir-les unides; cast. ensartar. Sia tengut de fer enfilar totes les letres nostres de manaments apoches e altres cauteles, Ordin. Palat. 154. Unes toques d'or enfilades en hun fil d'or fort, doc. a. 1459 (BDC, xxiv, 123). Enfilar perles: uniones filo conserere vel contexere, Lacavalleria Gazoph. Flors que l'amor enfila per fer-se'n un collar, Canigó i. Arreu enfilava cornets y petxines | per fer-se'n collar, Costa Trad. fant. 79.
|| 3. Penetrar amb una arma o eina punxaguda; clavar, subjectar amb la punta d'un objecte; cast. enfilar. Sobre lo musclo dret portava lo real guidó o standart d'or e flamma enfilat en una lança, Carbonell Ex. Joan II, c. 77. Enfilar tres aucells ab un tret de fletxa, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. Lligar disposant les coses en fila. Aquells trecents hòmens... féu-los infilar en una corda e puix ligà'ls a una popa de una galera e féu-los rastrar dins, Desclot (ap. Balari Dicc.).
|| 5. Unir amb un element d'enllaç comparable a un fil; cast. enfilar. Es pobles que han tengut sa sort d'esser enfilats p'es ferrocarril, Ignor. 11.
|| 6. Dirigir-se dretament cap a un punt, en una direcció (caminant, mirant, etc.); cast. enfilar. Lo comte Tallaferro, no fa gaire, | enfilava la via de Bellcaire, Canigó xi. Ab roda daurada | jo enfilo en l'atzur | lo camí més pur | que hi ha a l'estelada, Verdaguer Bethlem 33. Qualsevol que'm pech just una uyada enfilant es carrer de Sant Matgí, Roq. 48. Vaig enfilar el carrer pel mig, Ruyra Parada 24. a) absol. o intr. El minyó va enfilar costa amunt, Massó Croq. 71.—b) Enfilar-la o enfilar-les: anar-se'n, dirigir-se tot dret en un sentit determinat. «Les enfilo cap a Barcelona». Però si l'enfilaven per la tremenda, allò era un sainet, Pons Com an., 123.—c) Tenir endret una cosa; estar en la mateixa línia de visual. Y la fortalesa casi enfilant Alcúdia, Ignor. 44. «Aquesta trinxera està molt mal feta; l'enemic la té enfilada per un cantó».—d) fig. Prendre una cabòria, obsessionar-se. L'Olaguer... tenia molt poques simpaties... L'un les enfilava en el posat de mosca morta; l'altre, en son parlar nyau-nyau, Oller Esc. pobr. 9. Fins sa mare, abans tan retreta, ara les enfilava per fer-la rondar, Oller Febre, i, 303.
|| 7. Enfilar-se la roba: vestir-se apressadament (Martí G. Dicc.).
II. refl.
|| 1. Pujar entortolligant-se a un objecte, especialment les plantes que creixen caragolant-se al voltant d'un tronc, d'un pal, etc.; cast. enredarse, trepar. Y per cruyades parets | l'eura ufanosa s'enfila, Costa Trad. fant. 37. Les eures s'hi enfilaran, Maragall Enllà 28.
|| 2. Pujar ajudant-se de peus i mans; cast. trepar, encaramarse. Al veure'ls enfilar-se rabents de roca en roca, Atlàntida vi. Està el pastor amb unes poques ovelles ajegudes i una cabra enfilada, com ell, dalt d'una pedra, Massó Croq. 12. T'enfilaràs a tot abre, Riber Sol ixent 9.
|| 3. Pujar en general; cast. subir. M'enfil pel coster, Rosselló Many. 129. Van enfilar-se an el landau ab l'Enriquet, Oller Pil. Prim 99. Pel trau de l'escala s'enfilava suaument el murmuri reraçagat de la cuina, Víct. Cat., Ombr. 14. El fred de la nit entrava per sota la tanca i s'enfilava cames amunt, Ruyra Parada 77.
|| 4. Créixer, fer-se amunt (tant en sentit propi i material com en el sentit figurat de prosperar, progressar, augmentar de posició, de dignitat, etc.); cast. subir. Si voleu en s'ensenyansa d'una fia enfilar-vos més amunt, feys-la mestra, Ignor. 21. Saps tu que t'enfilas!, Penya Poes. 33.
|| 5. fig. Irritar-se molt, prendre un gran enuig; irar-se; cast. enfadarse. «Quan ha sentit allò, se les ha enfilat fins al cap d'amunt». «És un home que tot seguit se les enfila i vol matar-ho tot».
|| 6. fig. Prendre un cap de fil, una idea fixa. «Ell sempre se les enfila per aquí, i ningú l'en treu» (Camp de Tarr.).
    Loc.—a) Enfilar-se com una carabassera: créixer molt i ràpidament; fer-se amunt molt de pressa; irritar-se fàcilment.—b) Enfilar-la per la punta: prendre les coses malament, al revés d'així com cal.—c) Cadascú per on les enfila, o Cadascú l'enfila a la seva manera, o Cadascú se l'enfila per on pot (o per on vol): es diu per indicar la diversitat de parers, de maneres de veure les coses, que es troba sempre entre diferents persones.
    Fon.: əɱfilá (pir-or., or., bal.); aɱfilá (occ., Maestr.); eɱfiláɾ (val.).
    Etim.: derivat de fil.