Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enfitar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFITAR v. tr.
|| 1. Atipar excessivament; cast. ahitar. L'olla que mengen els enfita, Sagarra Comte 289. a) refl. Indigestar-se; sofrir empatx per massa menjar (or., occ., val., bal.); cast. empacharse, ahitarse. La primera rahó per que se'ls infla la mà o les mans és per estar enfitat e empachat, Anim. caçar 35 v.oCom enfitada | sola çopàs, | e's menejàs | lo candeler, Spill 2462. Y al cap de huyt dies ne stau enfitat, Viudes donz. 473. Restant enffitats del fruyt de Adam, Passi cobles 84. N'hi ha per a enfitar-se!: es diu irònicament al·ludint al menjar escàs que es presenta (Men.). No m'enfitaré!: es diu davant una cosa que es dóna amb mesquinesa o gran escassedat (Men.).
|| 2. Deixar una cosa mal rentada, amb la brutor incrustada (Mall., Men., Eiv.); cast. poner mugriento. «Aquesta roba està enfitada». Com es vestits mostiys y enfitats, Roq. 2. Damunt el màrmol enfitat de la taula començava a escriure, Oliver Obres, ii, 28.—a) Color enfitat: color brut, mancat de puresa (Mall.).
|| 3. fig. Molestar, especialment amb la insistència d'una mateixa cosa (Mall., Men.); cast. cargar. «Mai m'ha agradat enfitar la gent». «Ja m'has arribat a enfitar de tant de parlar-me d'això!». Lo qual tot enfitat respòs exut e curt, e dix: Mestre, digau..., Villena Vita Chr., c. 120. Aquesta peste de pudor que m'enfita, que em mareja, que m'emmigranya, Pons Auca 272.
    Refr.
—a) «Si t'enfit, que t'enfits»: es diu irònicament al·ludint a una cosa que es dóna en quantitat molt escassa (Empordà, Manresa, Barc.).—b) «Qui té fills al costat no morirà enfitat» (Mall.); «Mare enfillada, no mor enfitada» (Manresa): vol dir que el qui té fills no pot estalviar diners.
    Fon.:
əɱfitá (pir-or., or., bal.); amfitá (occ., Maestr.); aɱfitáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí vulgar *infīctare, ‘aficar, omplir’.