DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFOLLIR v. tr.
Fer tornar foll; cast. enloquecer. Folla amor qui... debilita la memòria, enfolleix la discreció, Canals Arra 122.
|| refl. (ant. intr.) Tornar-se foll; cast. enloquecer. Quant Salomó fonch en bona edat..., ell se enfollí per amor de una dona pagana, Flors de Virtut, 28 vo (ap. Aguiló Dicc.). O molt malvat y cruel, quant me veres tu enfollir?, Faules Isòp. 150.
    Fon.: əɱfuʎí (Barc.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: derivat de foll.