DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFONSAR v. tr.: cast. hundir.
|| 1. Introduir fins al fons o envers el fons (d'una massa líquida). La Xica... enfonsà un gotet de vidre dins la bujola de zinc, Víct. Cat., Ombr. 66. a) refl. Anar-se'n al fons; submergir-se. Enfonsar-se dins l'aygua, anar a fons, Lacavalleria Gazoph. En la mar se enfonsà una galera, Rúbr. Bruniquer, v, 21. Si d'enfonsar-se ta nau perilla, Verdaguer Flors 66.
|| 2. refl. Penetrar baixant dins una cavitat. De una a una anaven enfonzantse en avenchs de fosca, Genís Julita 90. L'astre d'or s'enfonsa darrera les muntanyes, Verdaguer Exc. 70. a) fig. Enfonsar-se dins lo estudi, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Introduir dins un cos, sia per la pressió, sia per foradament. Lo dard de la tristesa | enfonzo penetrant en vostre cor, Camps i F., Poes. 56. Y li enfonza tot lo ferro al mitx del turbant, Vilanova Obres, xi, 262. Ella aixeca el ganivet ple de sang per a enfonsar-li, Víct. Cat., Ombr. 80.—a) refl. De cop el noiet es va enfonsar fins als genolls, Massó Croq. 154. El meu cap s'enfonsava al coixí amb dolç engorroniment, Ruyra Parada 18.
|| 4. Destruir una cosa fent-la caure a trossos. Tu que enfonses ma pàtria, no em perdis, ai!, amb ella, Atlàntida vi. a) refl. Desfer-se una cosa caient a trossos. Y gràcies si ses posts fossen senceres y no s'enfonzassen, Roq. 11. Semblava que s'enfonsés la sala, Pons Com an., 32. «La terra s'enfonsa sota els peus».
|| 5. fig. Destruir, arruinar en sentit econòmic, moral, polític, etc. «Les esquerres volen enfonsar el Govern». Qui enfonsa o alça els pobles és Déu, que els ha creat, Verdaguer Pàtria 12. a) refl. Arruinar-se, desfer-se (una obra, empresa, institució, etc.). Faci's enllà o enfonsi's la humanitat superba, Atlàntida iv.
    Fon.: əɱfunzá (or.); aɱfonzá (occ.); əɱfonzá (mall.).
    Sinòn.:— || 1, afonar;— || 3, aficar, enfonyar;— || || 4, 5, afonar, esbucar, esfondrar.
    Etim.: derivat de fons.