DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFONYAR v. tr.
I. || 1. Enfonsar, introduir dins un cos; cast. hundir. Ahont es peu s'enfonya fins demunt es turmell, Ignor. 15. El cotxe s'enfonyava entre la boira, Roig Flama 84. En Xec... va sentir que es barco s'enfonyava, Ruiz Pablo (Catalana, vi, 18).
|| 2. Aficar; posar dins una cavitat; cast. meter, entrar. Na Toninayna tancà sa finestra y s'enfonyà, Roq. 18. Y en lloch de mostrar cara quant és hora, enfonyar-se apocats dexant-ho córrer, Ignor. 37. Fuig com la bala i s'enfonya dins ca-seua, Alcover Cont. 132. El coll ruat enfonya dins una pell de mart, Alcover Cap al tard, 20.
II. Remullar completament, abeurar (Empordà); cast. empapar.
    Fon.: əɱfuɲá (or., men.); əɱfoɲá (mall.).
    Etim.: del llatí *infŭndiare, ‘penetrar fins al fons’, ‘anar a fons’. (Cf. Spitzer Kat. Etym. 20).