DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFORATAR v. tr.
|| 1. Ficar dins un forat o altra cavitat (pir-or.); cast. meter. Enforatis pas la mà en aqueixa gatonera, Perot Jepot 17. Va agafar la creu de fusta dels seus rosaris, la va enforatar dins del pany, y rich-rach, la porta se va obrir, Caseponce Contes Vallesp. 89.
|| 2. refl. Ficar-se, entrar (pir-or., or.); cast. meterse. «El cargol s'enforata dins la closca». Se va enforatar dedins com si entrava a ca'l sogre, Caseponce Contes Vallesp. 142. Desapareix enfuretant-se en un tou de bosc, Massó Croq. 113. Una selvatgina que s'enforata en son cau, Víct. Cat., Film (Catalana, iv, 206). Com ella en tot arreu se sab enforatar, Bergue Fables 109.
    Fon.: əɱfuɾətá (pir-or., or.).
    Sinòn.: ficar, encauar, entaforar.
    Etim.: derivat de forat.