Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. enforcar
veure  2. enforcar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENFORCAR v. tr.
|| 1. Penjar a una forca; cast. ahorcar. «Aquest homo mereix enforcar!» (Mall.). Preseren-ne XVII los de la ost nostra... e faem-ne la meytat escapsar e l'altra meytat enforcar, Jaume I, Cròn. 342. Dins en Castella | mor degollada, | alt enforcada | en Aragó, Spill 6892. Tots los altres que hauia preses, tiraçats per la ciutat, foren enforchats, Hist. Troy. 332. a) topon. Sant Pere dels Enforcats: nom d'un poblet situat prop de Montlluís (Cerdanya Francesa).
|| 2. Agafar palla, herba o altra cosa amb una forca (Empordà, Garrotxa, Guilleries, Vallès, Penedès).
|| 3. Punxar, agafar amb una forca o fitora (Olot, Empordà); cast. fisgar, ensartar. Donava gust veure-li enforcar un peix gros, Roger Pera plata 55.
|| 4. Encavalcar-se, muntar eixancant les cames (pir-or.); cast. montar a horcajadas. El minyó salta a terra; el vell enforca l'ase, Caseponce Faules 63.
    Fon.:
əɱfuɾká (pir-or., or.); aɱfoɾká (occ.); əɱfoɾká (mall.).
    Etim.:
derivat de forca.

2. ENFORCAR v. tr.
|| 1. Trenar i reunir formant forc (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. enristrar. No gaus comprar... ni notz ni avelanes ni sebes enforcades, doc. a. 1313 (RLR, xxix, 68).Enforcar alls o cebes: fer forcs d'alls, de cebes.
|| 2. fig. Ajuntar moltes persones o coses formant com una cadena; cast. ensartar, enristrar. Homes i dones... desitjaven ser útils; i quan el cap de treure els fou cedit, s'hi enforcà de seguida una munió de persones, Ruyra Pinya, ii, 99.
    Fon.:
əɱfuɾká (pir-or., or., men., eiv.); aɱfoɾká (occ., Maestr.); aɱfoɾkáɾ (val.); əɱfoɾká (mall.).
    Etim.:
derivat de forc.