DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFORINYAR v.
|| 1. tr. Enfonyar; aficar dins un lloc estret o de difícil entrada (Mall.); cast. meter. Jo me vatx enforinyar dins unes herbes fora d'aygo, Ignor. 2. S'enforinya per entre s'auditori, Alcover Cont. 450. Les tortugues... a l'hivern s'enforinyaven ensopides, Salvà Retorn 25.
|| 2. intr. Empènyer o pugnar per entrar a un lloc difícil (Mall.). «He enforinyat i enforinyat, i a la fi he arribat a entrar».
    Fon.: əɱfoɾiɲá (Palma, Manacor); əɱfuɾiɲá (Inca, Vilafr. de B., Llucmajor); əɱfoɾiɲǽ (Felanitx).
    Etim.: probablement d'un creuament de enfonyar amb forat.