DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFORTIR v. tr.
Fer fort, en tots els sentits de fort, i especialment:
|| 1. Donar força, vigor; cast. fortalecer. Pregam-vos, Sènyer, que vós ab la vostra forsa nos enfortescats e'ns ajudets, Llull Cont., pròl. Exàrcia ha mester o enfortir o adobar, Consolat, c. 101. Déu acostuma de fermar e enfortir ab la sua ajuda los qui favoreyen justes batayles, Scip. e An. 60. La rata penada no pot guardar lo sol..., bé'l porie guardar... que Déu li enfortís los huylls, Sermons SVF, i, 229. A tu deman que lo cor m'enfortesques, Auzias March, cv. Volia ayre..., ayre pur que li enfortís els pulmons, Pons Auca 78. Més especialment: a) Fortificar amb obres de defensa. Stablí lo castell d'Agosta e l'enfortí, Muntaner Cròn., c. 108. En aquest endemig enfortim la Aljafaria nostra, Pere IV, Cròn. 336. La dita Spluga fou enfortida e murada, Tomic Hist. 36. Y a Gades mercantívola amb torres enfortí, Atlàntida i.—b) refl. Fer-se fort, adquirir vigor o violència; cast. fortalecerse, crecerse. E quant fo entre ora nona e uespres, enfortí's la mar pel creximent del uent, Jaume I, Cròn. 56. Lo pres e l'agreujà malaltia, e enfortí's règeament sobre ell, Desclot Cròn., c. 168. Et penses que de dia en dia se m'enforteixen els ossos, Ruyra Pinya, i, 50.
|| 2. Endurir; fer més dura una cosa; cast. endurecer. Ell no desdeix, un dia i altre dia | les llevades de roca desafia; | ... | si s'enforteix la blava llicorella, | la mà del monjo s'enforteix com ella, Canigó xi. Pasta enfortida: la pasta dura. Més especialment: a) Donar els batans o altres instruments la duresa i consistència oportuna a una tela, peça de vestir, etc.; cast. enfurtir. Los draps... tenen demasiada llargària, y axí los aparelladors no'ls poden ben aparellar ni los texidors ben texir, ni los moliners ben enfortir, Const. Cat. 312. Barratines enfortides, Tar. preus 21.
    Fon.: əɱfuɾtí (or., men., eiv.); aɱfoɾtí (occ., Maestr.); eɱfoɾtíɾ (val.); əɱfoɾtí (mall.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Var. form. i sinòn.: enforteir, enfortalir.
    Etim.: derivat de fort.