Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enfortir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFORTIR v. tr.
Fer fort, en tots els sentits de fort, i especialment:
|| 1. Donar força, vigor; cast. fortalecer. Pregam-vos, Sènyer, que vós ab la vostra forsa nos enfortescats e'ns ajudets, Llull Cont., pròl. Exàrcia ha mester o enfortir o adobar, Consolat, c. 101. Déu acostuma de fermar e enfortir ab la sua ajuda los qui favoreyen justes batayles, Scip. e An. 60. La rata penada no pot guardar lo sol..., bé'l porie guardar... que Déu li enfortís los huylls, Sermons SVF, i, 229. A tu deman que lo cor m'enfortesques, Auzias March, cv. Volia ayre..., ayre pur que li enfortís els pulmons, Pons Auca 78. Més especialment: a) Fortificar amb obres de defensa. Stablí lo castell d'Agosta e l'enfortí, Muntaner Cròn., c. 108. En aquest endemig enfortim la Aljafaria nostra, Pere IV, Cròn. 336. La dita Spluga fou enfortida e murada, Tomic Hist. 36. Y a Gades mercantívola amb torres enfortí, Atlàntida i.b) refl. Fer-se fort, adquirir vigor o violència; cast. fortalecerse, crecerse. E quant fo entre ora nona e uespres, enfortí's la mar pel creximent del uent, Jaume I, Cròn. 56. Lo pres e l'agreujà malaltia, e enfortí's règeament sobre ell, Desclot Cròn., c. 168. Et penses que de dia en dia se m'enforteixen els ossos, Ruyra Pinya, i, 50.
|| 2. Endurir; fer més dura una cosa; cast. endurecer. Ell no desdeix, un dia i altre dia | les llevades de roca desafia; | ... | si s'enforteix la blava llicorella, | la mà del monjo s'enforteix com ella, Canigó xi. Pasta enfortida: la pasta dura. Més especialment: a) Donar els batans o altres instruments la duresa i consistència oportuna a una tela, peça de vestir, etc.; cast. enfurtir. Los draps... tenen demasiada llargària, y axí los aparelladors no'ls poden ben aparellar ni los texidors ben texir, ni los moliners ben enfortir, Const. Cat. 312. Barratines enfortides, Tar. preus 21.
    Fon.:
əɱfuɾtí (or., men., eiv.); aɱfoɾtí (occ., Maestr.); eɱfoɾtíɾ (val.); əɱfoɾtí (mall.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Var. form. i sinòn.:
enforteir, enfortalir.
    Etim.:
derivat de fort.