DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFOSQUIR v. tr.
|| 1. Fer fosc; privar de claror o lluïssor; cast. obscurecer. Tu est lum sobirana, la qual... tenebres no la enfosqueixen, Oliver Exc. 38. Tenia les celles grosses, ajuntades, negres com sutge... amb un mirar que enfosquia l'aire, Ruyra Pinya, ii, 9. Enfosquir la veu: fer la veu fosca, en to baix i amb articulacions laxes. M'ofego!—esclafia de sobte ab enfosquida veu, Pons Auca 306.
|| 2. refl. Tornar fosc; perdre la claror o lluïssor; cast. obscurecerse. Veran que'l temps s'era enfosquit e si començà a ploure, Graal 179. Enfosquia's la nit en tant que escassament veyen lo camí, Villena Vita Chr., c. 84. La vall s'enfosquia depressa, lo sol acabava de tombar, Rosselló Many. 229. a) refl. o intr., impers. Tornar fosc perquè ve la nit o perquè s'ennuvola. «P'es puig de Randa ja hi plou, | per aquí ja s'enfosqueix; | s'estimat no m'ha dit res, | qualque cosa té de nou» (cançó pop. Mall.). S'anava enfosquint; lleugera boyra resseguia l'horitzó, Pons Auca 192. Un vent fi... es va apaibagant a mesura que enfosqueix, Massó Croq. 95. Lliscament que rases l'aigua, | com ets dolç en enfosquir, Carner Lluna 62.
|| 3. Llevar l'agudesa a un sentit, a una facultat cognoscitiva; cast. ofuscar, obscurecer. Lo teu ull... no'l pot enganar naguna forana semblança... ni'l pot enfosquir colorada e ombrosa ficció de veritat, Canals Arra 130. La fe, llum segura | que a la pobre criatura, | si enfosqueix son seny lo mal..., Llorente Versos, ii, 44.
|| 4. fig. Llevar la brillantor, la netedat (en sentit moral); cast. obscurecer. Cells qui em condempnaren enfosquint la mia fama, Genebreda Cons. 44.
    Fon.: əɱfuskí (pir-or., or., bal.); aɱfoskí (occ., Maestr.); aɱfoskíɾ (val.); əɱfoskí (mall.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Sinòn.: enfoscar, enfosqueir, obscurir, entenebrir;— || || 3 i 4, ofuscar.
    Etim.: derivat de fosc.