Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. enfranquir
veure  2. enfranquir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENFRANQUIR v. tr.
Fer franc; alliberar (de servitud, imposts, obligacions, etc.); cast. enfranquecer, liberar. E Nós enfranquir-los-em a cinch ans, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 36). No vendrà ni donarà ni enfranquirà a ninguna persona, doc. a. 1300 (Monsalvatje Not. hist. xii, 309). Tan longament tro que li haguéssem enfranquida tota sa terra, Pere IV, Cròn. 125. Los prohòmens enfranqueixen-los de totes questions, doc. a. 1415 (Bol. Ac. B. L., xi, 318). Item lex Yolant, sclava... franqua de son serviment, e man que de mos béns sien donades setanta libras per enfranquir aquella, doc. a. 1458 (Rom., xvii, 193).
    Fon.:
əɱfɾəŋkí (Barc., Palma); aɱfɾaŋkíɾ (Val.).
    Var. form.:
afranquir.
    Etim.:
derivat de franc.

2. ENFRANQUIR v. tr.
Cosir les peces de pell que formen la sabata, abans d'unir-les a la sola; cast. aparar.