DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENFRANQUIR v. tr.
Fer franc; alliberar (de servitud, imposts, obligacions, etc.); cast. enfranquecer, liberar. E Nós enfranquir-los-em a cinch ans, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 36). No vendrà ni donarà ni enfranquirà a ninguna persona, doc. a. 1300 (Monsalvatje Not. hist. xii, 309). Tan longament tro que li haguéssem enfranquida tota sa terra, Pere IV, Cròn. 125. Los prohòmens enfranqueixen-los de totes questions, doc. a. 1415 (Bol. Ac. B. L., xi, 318). Item lex Yolant, sclava... franqua de son serviment, e man que de mos béns sien donades setanta libras per enfranquir aquella, doc. a. 1458 (Rom., xvii, 193).
    Fon.: əɱfɾəŋkí (Barc., Palma); aɱfɾaŋkíɾ (Val.).
    Var. form.: afranquir.
    Etim.: derivat de franc.

2. ENFRANQUIR v. tr.
Cosir les peces de pell que formen la sabata, abans d'unir-les a la sola; cast. aparar.