DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFRONTAR v.
|| 1. tr. Oposar front a front; afrontar; cast. enfrentar.
|| 2. tr. Tenir davant; estar enfront. L'aviram és a pasturar les cols del quintanot que enfronta la masia, Bertrana Herois 103.
|| 3. intr. Estar de cara, enfront; cast. confrontar. En lo pati que enfronta en (=amb) la porteria, Martí G., Tip. mod. i, 187. La collada de Toses i cimalles enfrontades al nord, Scriptorium, agost 1926.
    Fon.: əɱfɾuntá (or.); aɱfɾontá (occ.); aɱfɾontáɾ (val.); əɱfɾontá (mall.).
    Etim.: derivat de front.