DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENFURISMAR v. tr.
Enfurir; cast. enfurecer. D'aon amb bull d'escumes i vents que s'enfurismen..., Atlàntida v. Si aquell home s'hagués enfurismat i me n'hagués dites quatre de fresques, Ruyra Parada 90.
    Fon.: əɱfuɾizmá (pir-or., or., bal.); aɱfuɾizmá (occ.).
    Etim.: de enfurir, incrementat intensivament amb la terminació del verb entusiasmar.