DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGABIAR v. tr.
|| 1. Ficar dins la gàbia; cast. enjaular. Mos engabian com aucells, Roq. 17. Una guàtlera esquiva, engabiada de fresch, Maura Aygof. 13.
|| 2. fig. Ficar dins un lloc estret o incòmode; tancar privant de llibertat; cast. enjaular, aprisionar. Donarian llibertat an es presonés que ells havian engabiats, Ignor. 46.
|| 3. a) Posar canyes o bastons a les plantes enfiladisses perquè s'hi enfilin (Gir.).—b) Esporgar un pi deixant-li les branques sense tallar, perquè l'arbre prengui gruix.—c) Engabiar la fusta: fer un badiguer (Plana de Vic, Montseny, Vallès, Lluçanès).
    Refr.
—«Aucell vell és mal d'engabiar» (Mall.).
    Fon.: əŋgəβiá (pir-or., or., bal.); aŋgaβiá (occ., Maestr.); aŋgaβiáɾ (val.).
    Etim.: derivat de gàbia.