DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGALTAR v. tr.
|| 1. Posar a la galta o galtes. Venien armats... ab uns marraçans y espases roperes, | y molt engaltades les grans ceruelleres, Brama llaur. 114.
|| 2. Acostar a la galta una arma de foc per apuntar-la; cast. encarar. Pam, pim, pum! feya aquell ximple engaltant lo garrot y apuntant en l'ayre, Oller Fig. pais. 20. L'altre s'engaltà l'arma, Víct. Cat., Ombr. 32.
|| 3. Galtejar; donar galtades (Empordà); cast. abofetear. «Mira, que t'engalto!»
|| 4. fig. Entimar, dir coses ofensives, parlar sense mirament (Camp de Tarr.); cast. espetar. «Li va engaltar totes les malifetes que sabia d'ell». Mossèn Cilici, com li engaltaven per mal nom, Caselles Mult.80.
|| 5. refl. Encarar-se, posar-se front a front per barallar-se (Val.); cast. encararse. Son jóvens ja quallats, que pensen poch les coses..., per no res s'engaltarien en Sent Pere, Martí G., Tip. mod. ii, 318.
|| 6. intr. Encaixar, ajustar-se una cosa dins una altra (Camp de Tarr.); cast. encajar. «Això no engalta bé».
|| 7. refl. o intr. Desviar-se de la línia recta; fer torcera, anar cap a un costat (Mall., Men.). Vos assegur que devallava depressa y sense engaltar-me gens, Alcover Rond. ii, 152. Mos diuen que el món engalta, | i som noltros que engaltam, cançó pop. menorquina (ap. Camps Folkl. i, 89). Engaltar-se una eina de tall: desviar-se de la recta senyalada per tallar. «T'has engaltat molt»: has anat molt tort; es diu a un qui serra i perd la direcció que pertoca. a) fig. Desviar-se d'una qüestió, de l'assumpte que es tractava (Mall.). «Tu t'engaltes; no parlam d'això».
|| 8. tr. Omplir, ocupar les sèquies, reguerons, etc. (Martí G. Dicc.).
    Loc.—a) Ja sabeu com les engalta: es diu d'un qui diu les coses sense eufemismes ni respectes. «Vostè ja sap com les engalta aquest senyor quan l'apassionament el desenfrena».—b) No deixar-ne cap per engaltar: no deixar res sense dir; parlar sense amagar res (Empordà, Plana de Vic, Barc.).—c) Dir-les sense engaltar: enraonar de qualsevol manera, sense pensar les coses (Vallès).
    Fon.: əŋgəɫtá (or., bal.); aŋgaɫtá (occ.); aŋgaɫtáɾ (val.).
    Etim.: derivat de galta.