Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enganxar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGANXAR v. tr.
|| 1. Agafar amb un ganxo; unir dues coses agafant-les amb un ganxo; cast. enganchar. Ell enganxà nostra nau: ell detingué nostra nau ab ganxos, Lacavalleria Gazoph. Sa canya se vincla y surt enganxat un esparray gros, Ignor. 15. El taconer, | les ulleres enganxades | demunt la punta del nas, Penya Poes. 66.
|| 2. Agafar amb un instrument que s'afica o que enclou, de manera que impedeix la fuita o el moviment d'allò que agafa; cast. atrapar, coger. Tan aviat tancaren que li enganxaren es calsons, Ignor. 76. Una nina que es carro l'havia enganxada, Roq. 16. Era una fulla seca, enganxada a un manyoc de romagueres, Ruyra Parada 78. Fadrines, no us deixeu enganxar, l'esparaguera és traidora, Colom Juven. 34.
|| 3. Junyir; subjectar animals a un vehicle de manera convenient perquè l'estirin i el posin en moviment; cast. enganchar. a) Amb el nom de l'animal com a complement directe. A las set, hora d'enganxar los animals a la batuda, Serra Calend. folkl. 183. b) Amb el nom del vehicle com a complement directe. La reyna fa enganxar es cotxo, Alcover Rond. i, 97.
|| 4. fig. Agafar, obtenir una cosa difícil o que oposa resistència; cast. coger, pillar, pescar. Ja he enganxat un bon benefici; ab art y astúcia he jo pescat un bon benefici, Lacavalleria Gazoph. a) Enganyar, atreure enganyosament a una acció, concessió, etc.; cast. pillar, enganchar.b) Fer sentar plaça de soldat oferint-li diners; cast. enganchar.
|| 5. Unir, adherir amb substància aglutinant (or., occ.); cast. pegar, adherir. Soldant un peu o afegint una agulla, enganxant un gerro o llimant una pessa, hi passava tot el sant dia, Pons Auca 211. Els troços de glaç que tenia enganxats per la roba i per tot arreu, Massó Croq. 158. a) absol. «Aquesta goma no enganxa, és massa clara». b) per ext., Adherir, unir en general. Començava a ballar-se el ball rodó..., les dones de més edat no tardaven en enganxar-se a la rodona, Serra Calend. folkl. 35.
|| 6. fig. Practicar l'acte sexual els animals (Cat., Val.).
|| 7. fig. Quedar la femella fecundada (Tortosa, Xerta, ap. Amades Past.).
|| 8. Destorbar, retardar, posar obstacles a la marxa o funcionament d'una cosa (Lacavalleria Gazoph.). «Enganxar o retardar un procés»; La mia desgana enganxa o retarda los meus intents (ibid.).
|| 9. refl. Caragolar-se, tòrcer-se formant ganxo (Tortosa); cast. retorcerse, ensortijarse. «Les garrofes s'han enganxat».
    Refr.

—«A Barcelona manxen, i a Reus enganxen».
    Fon.:
əŋgəɲʃá (pir-or., or., bal.); angaɲʧá (occ., Maestr.); aŋgaɲʧáɾ (val.); əɲɟəɲʃá (Palma, Manacor).
    Etim.:
derivat de ganxo.