DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGANY o ENGAN m.
|| 1. Acte i efecte d'enganyar; acció o dita enganyosa; cast. engaño. Sine engan lo li faré, doc. a. 1050 (RLR, iii, 274). A bona fe e ses tot engan, doc. a. 1244 (Pujol Docs.). Aquells nobles... demanaren què's farien d'aquest engan e d'aquest faliment que hauien pres, Jaume I, Cròn. 2. No y diu sinó quax falsies e engans, Llull Cont. 113. Los hòmens fan aquests engans los uns als altres, Llull Cont. 169, 12. Sabé l'engan que Tirant fet los hauia, Tirant, c. 321. Aquell qui fos mordut per l'astúcia e engan de Satanàs, Oliver Exc. 24. Que no y deu concórrer enueja y malícia, | ni res d'interessos, engans y cobdícia, Viudes donz. 508. Perque cesse tod frau y engany a la cambra y fisch de sa Altesa, doc. a. 1535 (BSAL, xxiv, 264). L'Isop no podia satisfer ab paraules a l'engany que li havien posat aquells falsos acusadors, Isop Faules 3. Est víctima d'un engan, Roq. 39.
|| 2. Instrument amb què s'enganya. Especialment: a) Garbellet de caçar aucells (Llubí).
    Loc.
—Engany de mitges: engany que es comet en un contracte de compra-venda, consistent en la depreciació fraudulenta de l'objecte venut en menys de la meitat del seu preu real. No li fa por | venda's retracte | per lo fals acte, | ab dol que fan, ni per engan | de miges dit, Spill 6920. Ferme córrer de la Xeca a la Meca... per demanar-me revisió d'albarans o engany de mitges, Penya Mos. iii, 112. Per ext., es diu engan de mitges un engan o error total, d'una persona que es pensava una cosa i resulta esser tot el contrari o cosa molt diferent (Mall.).
    Refr.—a) «Engany a mitges, no passa» (Men.).—b) «Encara que passin mil anys, es descobreixen els enganys».—c) «No estan en els anys tots els enganys».—d) «Fet el tracte, fet l'engany».—e) «Un engany fan al prudent, però dos a l'innocent».
    Fon.: əŋgáɲ (pir-or., or., bal.); aŋgáɲ (occ., val.); əŋgán (mall., men.).
    Etim.: derivat postverbal de enganyar o enganar.