DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGANYAR o ENGANAR v. tr.: cast. engañar.
|| 1. Induir a error amb paraules o accions que deliberadament fan creure allò que no és. Negú de nos zo dit no enganassem los altres, qar tals n'hi a d'aicels qui cuidan enganar son uezi et engane sielex, Hom. Org. 7. No lo tolré ne'l dezebré ne'l enganaré, doc. a. 1064 (RLR, iii, 276). Proposà's l'aurifany que enganàs Na Renart, e dix a Na Renart aquestes paraules, Llull Felix, pt. vii, c. 7. Ages prudència per so que no sies enganat e per so que no engans; car enganar e esser enganat no's covenen ab prudència, Llull Doctr. Puer., 56, 3. Ay enemich..., tu m'enganist e'm decebist e de paradís me getist, Pere Pasqual, Obres, i, 145. Los mesquins qui axí'ls enganen e'ls donen a entendre hu per altre, Muntaner Cròn., c. 72. Fo feyta la companya de la rata e de la granota, que cuydava enganyar la una a l'altra, ibid., c. 284. Tot lur estudi e pensaments e altres coses no giren sinó a robar y enganar los hòmens, Metge Somni iii. La persona que és estada enganada, és pus cautelosa, Quar. 1413, pàg. 207. La boca mig obre per cridar-los: Torneu, que us enganyí, Atlàntida vi. Qui t'ha enganyat? Ja saps quina hora és?, Ruyra Parada 28. Especialment: a) Induir a error en el preu d'una cosa que es ven. Jo l'he enganyat de dos reals de vuyt, Lacavalleria Gazoph. No l'enganaven ni d'una maia, Alcover Cont. 52.—b) Seduir; posseir una dona sota promesa de matrimoni o amb altre error procurat. Un caualler qui's clamaua del batle qui li hauia enganada sa filla, ab la qual peccaua, Llull Felix, pt. i, c. 7. Si cauayleria fos offici de enganar e de forsar les vídues e les altres fembres, Llull Cavall. 14. Més són estats los hòmens que han enganades dones, que aquells qui són estats decebuts per fembres, Metge Somni iv. Si ho sabies, amich meu! | So enganyat la Marieta, | paraula de casament, cançó pop. (ap. Pelay Briz Cans. iv, 131).—c) Trair, mancar a la fidelitat. Enganyar el marit: mancar una dona a la fidelitat conjugal. Aquells qui han seguit guerres injustes e enganat lurs senyors, Metge Somni iii.—d) Atreure els animals a un lloc, o a fer una cosa, mitjançant un recurs artificiós que els fa equivocar. Enganyar els ocells amb un reclam, per caçar-los. Enganyar els caragols: fer-los traure la banya de dins la closca abans de coure'ls, perquè siguin més fàcils de menjar en esser cuits (Tortosa).
|| 2. Fer caure en error amb una falsa aparença. «Catalina la festeig | i la voldria Joana; | si sa vista no m'engana, | en aquell recó la veig» (cançó pop. Men.). E sobre açò fom al pug, e el pug hauie'ns enganats, que era fort de la nostra part on lo uèyem, e de l'altra part era pla, Jaume I, Cròn. 321. Que no t'engan l'amplesa del entrar, Febrer Inf. v, 20. Lo rellotge me ha enganyat de una hora, Lacavalleria Gazoph. Enganyat per les distàncies, com sempre en les grans montanyes, mai acabo de ser a dalt, Massó Croq. 18. Que ja s'acosta l'estiu, si és que el sol no m'engana, Colom Juven. 34.
|| 3. refl. Caure en error; judicar falsament. En axí com l'ome sensualment s'engana com la poma pudrida de la una part a ell absent, e per la part senser a ell present, diu que la poma és bella, Llull Cont. 317, 24. Com l'enteniment s'engana e reeb lo significat de vostre saber e no vol reebre lo significat de vostre poder, Llull Cont. 329, 21. Los hòmens en açò s'enganen, car o prenen religió lexada saviesa, o reeben saviesa jaquida religió, Scachs 63. Si't paren belles | ab tals ufanes, | no te'n enganes; | leva'ls les robes, Spill 10029. Los turchs se enganaren de la moltitut de soldats pensant eran molt més de lo que eran, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 751). Jo moriré jove.—Ca, ca! t'enganes; tu no moriràs encara, Penya Mos. iii, 109. Si no m'enganyo: si no estic equivocat. Si no m'engan, vós me haveu dit que sou entrat en infern. Metge Somni iii. Esser o anar enganyat: estar en error. Molt est enganat, dix ell; apar que no fasses diferència entre esperit y esperit, Metge Somni i. Aquesta viuda pobrelleta que ara ha posat los dos diners en lo gazofilàcio... los sacerdots trahen-se'n joch d'ella perque tan poch ha donat, e van molt enganats, Villena Vita Chr., c. 138.
|| 4. Decebre; frustrar en les esperances. Ha estona que tenia tractat d'esposar-me, i ara sa novia ha volgut enganar-me, Alcover Cont. 449. Com romeu vaig per la terra | cercant un pler que may trob, | y mon pit s'axampla y s'obri | y enganat plorós se clou, Guiraud Poes. 50. a) impers. Sorprendre, donar resultat diferent del que s'espera. «M'engana que facem res»: tinc por que no farem res; me'n duré una sorpresa si aconseguim res (Mall., Men.). «Vols que et diga, Joan Creus, | sa resposta de ma fia? | Que es faldar de sa camia, | m'engana si tu l'hi veus!» (cançó pop. Mall.). A Pollensa s'ha ubert un Institut...; mos enganaria ferm que y ensenyassen sa doctrina cristiana, Ignor. 25.
|| 5. fig. Eludir, distreure amb artifici una dificultat o cosa mala de passar. Enganyar la fam: fer-la més tolerable amb qualque cosa que la mitiga o la fa oblidar. Enganyar el temps: passar-lo més tolerablement. Si en Lluis s'esqueya aixafat, s'en pujava a la glorieta..., hi enganyava un xich el temps, Pons Auca 292.
    Cult. pop.—A enganyar: joc de noies, que es fa saltant a la corda amb dues que roden. Les que han de saltar, s'arrengleren a una banda, una darrera l'altra; quan la primera ha saltat una estona, ha de sortir, i ha d'entrar-n'hi una altra en el mateix instant de manera que no es perdi cap rodada de la corda; en sortir-ne la segona, ha d'entrar-hi la tercera en la mateixa forma, i així segueixen entrant i saltant les altres fins que n'hi ha una que no entra a temps; tant si entra a saltar tardanament com si ho fa abans d'hora, perd, i passa a fer de rodadora (Igualada).
    Refr.—a) «El cor no enganya»: vol dir que els pressentiments solen esser indicis segurs.—b) «Quan el diable va a resar, senyal que et vol enganyar».—c) «Qui enganya, resta enganyat».—d) «Qui a fora a casar-se va, o s'engana, o va a enganar» (Men.); «Qui fora vila es va a casar, o va a que l'enganyen o va a enganyar» (Val.); «A fora vas, o t'enganyen o enganyaràs» (Segarra, Urgell): vol dir que els matrimonis entre persones de diferent poble o regió solen portar decepcions.—e) «Si vols enganyar el català, dona-li primer coca i després pa» (Urgell, Segarra).—f) «Qui fa parts i s'enganya, Sant Pere li pega al cul amb una canya» (Val.); «Qui fa parts i s'engana, Sant Martí li treu un ull» (Mall.): vol dir que mereix molta censura el qui fa partions i s'equivoca.
    Fon.: əŋgəɲá (pir-or., or.); aŋgaɲá (occ., Maestr.); eŋgaɲáɾ (val.); əɲɟəná (Palma, Manacor, Pollença); əŋgəná (Inca, Sóller, Artà, Llucmajor, Men., Eiv.).
    Var. ort. ant.: engannar (doc. a. 1081, ap. RLR, iii, 279); anganar (Curial, ii, 14); enguenar, enguanar.
    Etim.: del llatí *ingannare, mat. sign., verb que ha tingut descendència en totes les llengües romàniques (cf. Meyer-Lübke REW, s. v.).