ENGARGAMELLAR v. tr. Engargallar. A la Matèria varen donar-li entenent de certes coses..., mes axò que havien imbuhit y engargamellat a la Matèria, no era tot ni lo més gran, E. Girbal (Catalana, ix, 37). Fon.: əŋgəɾɣəməʎá (or.). Etim.: derivat de gargamella.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.