DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGAVANYAR v. tr.
|| 1. Enfarfegar, cobrir excessivament de roba que fa nosa, que priva de la llibertat de moviments (or.); cast. embarazar, engabanar. «A l'estiu, la roba engavanya molt». Gràcias als vestits llarchs que duyan que las haurian engabanyat y fet molta calor, Genís Julita 12. Sempre aquell mateix paletrís d'engavanyar el menut, Ruyra Pinya, i, 159. El ric surt de casa | tot engavanyat, | les sabates negres | i el coll ben planxat, cançó pop. (ap. Amades Hum. 36).
|| 2. Molestar per excés de càrrega; cast. embarazar, cargar. «No hi ha res que m'engavanyi més que portar moltes maletes». «Tinc un ull tot engavanyat»: tinc un ull inflamat, inflat (Llofriu), a) fig. En Nonat, ab ulls atònits, sentia que li engabanyava el cor y li muntava al cap... la sensació deliciosa del dia abans, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 471).
    Fon.: əŋgəβəɲá (pir-or., or.).
    Etim.: obscura. Tal vegada del cast. engabanar, ‘posar el gaban’, amb la n canviada en ny per influència d'altres mots.