DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGEGAR v. tr.
|| 1. Treure el bestiar del lloc on el tenen tancat i menar-lo a pasturar (Ross., Conflent, Vallespir, Cerdanya, Capcir, Empordà, Ripollès, Gir.); cast. soltar. «A quina hora vas a engegar?»«El noi és a engegar». «Matinet me'n llevo | amb el sol eixit, | la ramada engego | per un camp florit» (cançó pop., ap. Amades Past.). A les ovelles les fan anar a pasturar de bon matí, però aquell dia no les engega el pastor, sinó el rabadà i algun mosso, S. Vilarrasa (Catllar, 1921).
|| 2. Expulsar; fer sortir; obligar a anar-se'n (Mall., Men., Eiv.); cast. expulsar, despedir. He compost a Juana criada, a la que yo estave resolt a engegar per haver ahir romput la sopera blanca, doc. a. 1784 (BSAL, xxiv, 36). De quatre cases m'han engegat abans d'acabar es mes, Roq. 27. Axò may; jo no engegaré mun pare, Ignor. 36. Axorden les xeremies, | mes ¿qui les engegarà | si canten les alegries | d'un poble senzill i sa?, Costa Poes. 123. Engega depressa aquesta mala tentació, Penya Mos. iii, 186. Especialment: a) Esser incòmode un seient o altra cosa, de manera que lleva les ganes de seure-hi o d'acostar-s'hi. Par que tenguen sa virtut d'engegar a qui s'hi asseu, Ignor. 23. b) Engegar a fregar, o Engegar a dida, o Engegar a la fresca, o Engegar a la pífia, o Engegar a la quinta forca: expulsar de mala manera, amb paraules despectives o violentes (pir-or., or.).
|| 3. Posar en moviment ràpid, llançar, fer sortir allò que estava retingut, comprimit o en qualque manera subjectat (or., occ.); cast. soltar, lanzar, disparar. Sota quiscun dels còdols que a bell ruixat li engeguen, | podrien soplujar-s'hi ramada i rabadans, Atlàntida, i. En mal hora un ballester | ha engegat una sageta, Collell Flor. 68. Oh, glòria! que engeguin coets y carretilles, que brandin les campanes!, Vilanova Obres, xi, 264. En Pepó y la Joanoya... forses cops hi havian anat abdós a engegar l'aygua y a obrir els reguerots, J. Ma Folch i Torres (Jocs Fl. 1904, pàg. 132). Com si li haguessin engegat una perdigonada, Víct. Cat., Ombr. 65. Apropant-se el cavall, li engega un cop de peu, Caseponce Faules 76. Especialment: a) Fer anar, posar en moviment un vehicle, animal o mecanisme; fer començar a treballar; cast. soltar, poner en marcha. Al acte que para el de la fornal, tornan a engegar lo mall los cullerayres, Vilanova Obres ix 10. «Quan engeguen les màquines, hi ha un soroll terrible». «Han engegat la fàbrica»: han començat a treballar a la fàbrica.—b) Deixar anar per la boca (paraules o sons violents, saliva, etc.). La rialla—seca, irònica, infernal—que el temps volador engega, Collell Flor. 120. Vaja, ja som on érem!—va engegar-me a tota veu, Pons Com an., 179. Solia passar de llarg... després de saludar-les amb un parell de festes o d'engegar-los un desvergonyiment, Víct. Cat., Ombr. 54. «El boig ha engegat una colla de renecs».
|| 4. per ext., Llançar, tirar en general; cast. arrojar, echar. Creyeu que valria pas millor que ho engeguessi tot per un penyateguer?, Caseponce Contes Vallesp. 10. No cal que fassos paperots, ni t'ho engegos tot a l'esquena, no!, Girbal Pere Llarch, 53.
    Loc.
—Engegar la burra rossa: antigament, a un que anava a confessar i el confés no el volia absoldre, li deien que l'havien fet anar «a engegar la burra rossa» (Llofriu).
    Refr.—a) «No t'engegaré, però faré que te'n vagis»: es diu al·ludint a un qui fa a un altre la vida impossible sense declarar-se enemic seu (Mallorca).—b) «Qui no és a ca seva, o l'engeguen o se'n va»; «Qui està llogat, o l'engeguen o se'n va»: vol dir que no essent a casa nostra no podem posar-nos forts i dir que no ens mourem (Mall.).
    Var. form.: engigar; etgegar (Massó Croq. 160).
    Fon.: əɲʒəɣá (pir-or., or., bal.); aɲʤeɣá (occ.); əɲʒiʝá (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença); əʤəɣá (or.).
    Etim.: Spitzer Lexik., va proposar el llatí *exjacicarə, ‘treure del jaç’, però el mateix etimologista, en AIL U Cuyo, ii, 17, prefereix l'àrab xakâ', ‘xacra’. En realitat el problema de l'origen de engegar roman sense resoldre.