DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGELOSIR v.
|| 1. tr. Fer gelosia; posar gelós; cast. dar celos, encelar. No donar a conèixer res per no exasperar an en Lluís engelosint-lo, Pons Auca 277.
|| 2. refl. (i ant. també intr.) Agafar gelosia, posar-se gelós; cast. celar, encelar. Los hòmens jelosos, Sènyer, enjelosexen per so con prenen e seguexen senyals qui signifiquen falliments, Llull Cont. 139, 22. Hom de bé no's deu engelosir per no res, Eximenis Dones 62 (ap. Aguiló Dicc.). Ella volia a vegades demostrar-se engelosida, Roq. 38. Arracera el nuvi engelosit | el cos flairós de la rient donzella, Carner Monj.22.
    Fon.: əɲʒəluzí (pir-or., or., men., eiv.); aɲʤelozí (occ.); əɲʒəlozí (mall.); aŋʤaɾuzí (alg.).
    Etim.: derivat de gelós.