DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGENDRAR (ant. engenrar). v. tr.: cast. engendrar.
|| 1. Produir un ésser vivent per la unió dels sexes. Per què fuist engenrat ne venguist en lo món?, Llull Gentil 7. Nós... som nats complits los set mesos que fom engendrats, e nasquem tan feble..., Pere IV, Cròn. 57. Abans que venguesses en lo món... no res eres abans que fosses engendrat, Metge Somni i. a) Amb l'acció atribuïda al mascle com a subjecte. En Adam, ans que engenràs Cahim ni Abel, estaua tota la humana natura, Llull Felix, pt. i, c. 9. Pot esser prouat leyalment que'l marit no pogués engenrar, ço és que fos castrat o espadó, Cost. Tort. VI, viii, 6. Tremuntana qui fa les dones fegones e dispostes a concebre souin e'ls hòmens dispon a engenrar en cant recull tota la calor dins la persona, Eximenis II Reg., c. 24. Si Adam no hagués peccat engenrara lo hom sens peccat, e la muller concebera en aquella matexa manera, Serra Gèn. 7. Est estat engendrat de algun terrible toro, Alegre Transf. 66. Els fills de Déu s'ajuntaren | amb les fembres i engendraren | la nissaga dels gegants, Alcover Poem. Bíbl. 18.—b) Amb l'acció atribuïda també a la femella com a subjecte. En axí com hom e fembra qui engendren fill, Llull Felix, pt. iv, c. 2. La muller naturalment és ordenada a engendrar, Egidi Romà, ll. ii, pt. 1a, c. 15. Lo pare vostre e mare qui us han engenrat, Villena Vita Chr., c. 4. Beneuyrats los ventres qui no engendraren e les mamelles qui no alletaren, Serra Gèn. 216.—c) fig. Pintaren la dita Philosophia... e sobre lo seu cap escriuien aquestes paraules. Usatge m'a engendrada, memòria m'a infantada, Genebreda Cons. 20.—d) per ext., teol., Produir el Pare al Verb o segona persona de la Santíssima Trinitat. Eternalment lo Fill és engenrat del Pare, Llull Cont. 269, 17. Lo qual Déu és lo pare que engendra la paraula, que és lo fill, Llull Felix, pt. ii, c. 4. Fill, eternalment engendrat per lo omnipotent Pare, Villena Vita Chr., c. 38.
|| 2. Produir, causar; donar origen. a) A coses materials o concretes. Vós avets creada la primera matèria... per tal que ab ella engenrets los animals e'ls vegetables, Llull Cont. 31, 10. Les nuus són engendrades de les vapors que ixen de la mar e de la terra, Llull Felix, pt. iv, c. 6. Lo sol de la sua substància engendra lo raig, Sermons SVF, i, 124. La cura de aquella malaltia engendraria pijor malaltia, Cauliach Coll., pròl. Les làgrimes les quals són engendrades d'ardor ab proició, Tres. Pobr. 22.—b) A coses immaterials o abstractes. Per assò s'enjenra... en son voler defalliment de poder vertuós, Llull Cont. 322, 17. De ohir sens entendre s'engenra maraueyla, Llull Gentil 207. Se mostra gran dany esser engenrrat al chrestianisme, Muntaner Cròn., c. 33. Com confraria engenra amistat e moltes obres piedoses, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 254). Los plets engendran enemistats, Lacavalleria Gazoph. La fam els crims engendra, Alcover Poem. Bíbl. 71.
    Fon.: əɲʒəndɾá (or., bal.); aɲʤendɾá (occ.); eɲʤendɾáɾ, eɲʧendɾáɾ (val.); əɲʒənrá (mall.).
    Etim.: del llatí ingenĕrare, mat. sign.