DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGINY (ant. també engeny). m.: cast. ingenio.
|| 1. Agudesa d'enteniment; aptesa per a trobar els mitjans d'aconseguir o executar les coses. Gardar-nos deuem maierment a tentació de diable e del seu engin, Hom. Org. 6 vo. Aquests aitals qui amen apendre e no poden apendre cuyden-se que sien compliccionats de tan gros enginy que apendre no pusquen, Llull Cont. 331, 23. Libres dignes d'esser comparats als enginys dels grans poetes, Metge Somni iv. Lo preu del rescat... compendre no'l basten angèlichs engenys, Passi cobles 149. Tant he amat, que mon grosser engeny | per gran treball de pensa és suptil, Auzias March, v. La dolça pruïja d'una verba on guspireja l'enginy com una escuma de fervent xampany, Ruyra Parada 5.
|| 2. Recurs o mitjà suggerit per l'agudesa de l'enteniment per a aconseguir o executar una cosa. Per nuyl engin no li deu mal axir daquèn, Ordenacions, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 301). L'hom, ab tots engins e cures, | vol e no ha la fi de sa sperança, Auzias March, lxxxvii. A altres viles se fan rifes..., són uns enginys molt ben pensats per besquetjar clopinsos, Alcover Cont. 155. Saber l'enginy d'una cosa: conèixer-ne el secret per a obtenir o executar quelcom. «Aquí no hi vull pas jugar, perquè ja hi saps l'enginy i sempre guanyes». Prohibició de cassa ab ballesta ni ab ca de mostra ni ab altre enginy, doc. a. 1403 (BSAL, ix, 274). La finestra se tanch ab son sapiporta alsant y baixant ab algun engín, Agustí Secr. 161. Les ensenyen a cantar valent-se de reclams i altres enginys, Serra Calend. folkl. 304. Especialment: a) Màquina; mecanisme adequat per a un fi; més concretament, Màquina de guerra, instrument per a llançar projectils. Quant los alcayts veuran armar engenys o fer caves o altra manera de combatre contra los castells, Versió catalana de les «Partidas» (Est. Univ. vii, 143). Quant los sarraïns prengueren l'altra volta la matexa ciutat de Barcelona, que ab certs enginys gitaren lurs caps dins la ciutat, Boades Feyts 173. Lo campament reposa..., pavellons vermellejan, guerrers enginys, Costa Agre terra, 78.—b) Corretja que es posa enrotllada damunt el cap per a poder-hi portar el feix de llenya (Ripoll).
    Refr.
—«Més val enginy que força».
    Fon.: əɲʒíɲ (pir-or., or., bal.); aɲʤíɲ (occ.).
    Sinòn.: giny, ingeni.
    Etim.: del llatí ingĕnĭu, mat. sign.