DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGIPONAR v. tr.
|| 1. Vestir de gipó; cast. enjubonar.
|| 2. Abrigar, cobrir de roba (Conflent); cast. arropar.
|| 3. Arreglar, preparar bé o malament (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Barc., Penedès, Camp de Tarr.); cast. arreglar. «Anar ben engiponat», «mal engiponat»: anar ben o mal compost. Jo no entrego la feyna que no estiga conforme; no n'engipono, de malandandos, Vilanova Obres, ix, 25. Estenia el paper en aquella mena de facistol que ell mateix s'havia engiponat, Pons Auca 160. La seva missió era engiponar aquell article de munició, Puig Servitud 111. a) iròn., Pegar, castigar. Li digué tot pegant-li:—Descaradot! Vina aquí y veuràs com t'engipono jo!, Sixt Vilà (Catalana, vi, 20).—b) refl. Enginyar-se, arreglar-se per obtenir una cosa (Olot, Empordà, Barc.). «Ell pla va engiponar-se per sortir amb la seva». «Com t'has engiponat per a pujar?».
    Fon.: əɲʒipuná (or.); əɲʒiponá (mall.).
    Etim.: derivat de gipó.