DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGLOTIR (ant. escrit també englutir). v. tr.: cast. englutir, engullir, tragar.
|| 1. Engolir, fer passar per la gola a l'esòfag. Lo drac... ab cada boca menjava e englutia les tres donzelles damunt dites, Llull Cont. 356, 16. Que no puxa la píndola anglotir ne la puxa gitar puys. Flos medic. 116 vo. Pobre de tu, si t'has englotit aquestes porqueries, Espriu Lab. 99. a) fig. Si vós, Sènyer, en la mort englutís e gustàs amargors per amor de mi, Llull Cont. 129, 23.
|| 2. fig. Absorbir i fer desaparèixer. La mar glota beu e engloteix les riquees sens nombre qui eren en aquellas naus, Hist. Troy. 320.
    Fon.: əŋglutí (Barc.); eŋglotíɾ (Val.); əŋglotí (Palma).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: del llatí inglŭttīre, mat. sign.