Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  engolir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGOLIR v. tr. i pron.
|| 1. Fer passar per la gola, de la boca a l'esòfag; cast. engullir, tragar. «Tot s'ho ha engolit, i més n'hi hagués hagut!»La escha... lo peix menge e engoleix, e és pres en l'am, Sermons SVF, i, 284. Anyel rostit | tot engolit | os no trencat, Spill 13925. Agarrant-se uns als nabs, que se'ls engulien sense tocar en aros, Rond. de R. Val. 48. S'anà engolint la copeta maquinalment, de xarrup en xarrup, Pons Com an., 26.
|| 2. Rebre dins si i fer passar com per un moviment de succió (un abisme, conducte, cavitat en general); cast. tragar. «El rec no podia engolir tota l'aigua i s'ha trencat». Càrrega i nau les ones engoliren, Atlàntida, introd. Aquest avenc obrí | la boca y engolí | l'era perduda, Costa Trad. fant. 69. a) fig. Engolir-se amb la vista una persona o cosa: mirar-la molt fixament, amb gran atenció. Primavera de ma vida, | t'ha engolit l'eternitat, Collell Flor. 20.
|| 3. refl. Aficar-se per una gola o lloc estret; cast. introducirse, filtrarse. Un raig de llum, engolint-se per algun porticó mitj badat, deixava entreveure el fons d'una habitació, Pons Colla 21.
|| 4. fig. Empassar-se, creure ingènuament (Mall.); cast. tragarse. Sap que s'engolexen qualsevol mentida, Aurora 227.
    Refr.

—«Bocí per força, costa d'engolir» (Rond. de R. Val. 37).
    Fon.:
əŋgulí (or., bal.); aŋgolí (occ.); eŋgolíɾ, aŋgulíɾ (val.); əŋgolí (mall.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
derivat de gola.