DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENGORGAR v. tr.
|| 1. Aturar l'aigua dins una cavitat, formant gorg; cast. rebalsar. «Plourà i l'aigua s'engorgarà dins aquests clots». Que cada confrontant fassi lo possible per embarassar, estrenye o engorgar ses aygos, Ignor. 21.
|| 2. refl. Omplir-se de gorgs; cast. encharcarse. Si'ls dits camins s'engorgaven, que'ls dits sobrepausats fassen aquels adobar, doc. a. 1323 (RLR, xxxii, 545).
|| 3. intr. o refl. Obstruir-se un molí per excés d'aigua. Que sia mesa l'aygua e que vega hom si'ls molins d'en Maucha engorgaran, en així que l'aygua mont sobre'l senyal qui és fet al cantó del dit molí, doc. a. 1308 (RLR, viii, 56). En ayxí que'ls molins deses ditz del dit monestir no's pusquen engorgar, doc. segle XIV (RLR, xxx, 272). Atès que lo molí se engorgue y pren gran dan si lo escoarrech no està escurat, doc. a. 1441 (arx. de Banyoles). a) fig. Lluna engorgada: lluna envoltada de boira (Santanyí).
|| 4. fig. Aturar el moviment o curs d'una cosa per aglomeració dels components (Mall.); cast. estancar, atascar. «Sa gent s'engorga i no poden passar» (Llucmajor).
|| 5. refl. Ficar-se dins un gorg. I esgarrifats del caos, s'engorguen altra volta | damunt carreus que els feien ahir de fonament, Atlàntida viii. a) fig., Enfrascar-se, dedicar-se de ple a una activitat; cast. enfrascarse. Y'm semblà un dever engorgar-me en la predicació evangèlica, Collell Flor. xi.
    Fon.: əŋguɾɣá (or.); aŋgoɾɣá (occ.); əŋgoɾɣá (mall.).
    Etim.: derivat de gorg.

2. ENGORGAR v. intr.
Cantar els gallsdindi (Costitx).
    Etim.: onomatopeia del cant dels indiots.