DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGORRONIR v. tr.
|| 1. Llevar el delit, la gana de moure's, d'esforçar-se (or., occ.); cast. emperezar. Un gussi... et convé! Sa canya és encantada; a sa llarga t'engorroniria, Ruyra Pinya, ii, 182.
|| 2. refl. Perdre el delit, la gana de moure's, de treballar, de fer qualsevol esforç (or., occ.); cast. emperezarse. «Pany d'home! Aquest hivern s'ha engorronit a casa, i ara no vol moure-se'n de cap de les maneres». Que s'abrigués bé; no valia res engorronir-se; a tombar aires i soleiades!, Ruyra Parada 15.
    Fon.: əŋguruní (or.); aŋgoroní (occ.).
    Etim.: derivat de gorró.