Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  engranar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGRANAR v. tr.
I. || 1. Tirar el gra dins la tremuja del molí per moldre'l (or., occ., val., bal.). «Qui primer arriba, primer engrana»: vol dir que el qui arriba a un lloc més prest que els altres, és el primer a entrar en funcions, a treure'n profit.
|| 2. fig. Entrar en funcions a un lloc on el treball es fa per torn o a tongades (Tortosa). «Si vas ara a la fàbrica engranaràs de seguida; a la tarda hi trobaries massa gent».
II. || 1. Enfilar un conjunt de grans; cast. engranar. Un collar de badays de argent, engranat, doc. a. 1476 (Hist. Sóller, ii, 1001).a) fig. En Manel escorcollava las més íntimas afeccions... engranant-las-hi com a rosaris, Pons Auca 118.
|| 2. fig. Anar donant a petits trossos i ordenadament. Ab fervent desitg esper que m'ho engranets per tal que mills ho puixa digerir, Metge Somni ii.
|| 3. intr. Encaixar una cosa dins el buit d'una altra; especialment, Encaixar una roda o peça dentada amb una altra també dentada o estriada; cast. engranar. «La roda engrana amb una cremallera»
|| 4. fig. Enllaçar-se, empalmar; especialment, Confluir, desembocar. Del cap de la dita riera qui engrana en la mar, doc. a. 1404 (Alm. Isl. Bal. 1876, pàg. 79). Per baixar lo Rech Reyal del lloch auall on engrana la dita claueguera, doc. segle XV (Geogr. Barc. 363).
III. ant. Agranar, escombrar; cast. barrer. Per l'engranar de la sgleya e de les claustres e del cimiteri, e del enjoncar e enramar que havia feyt, doc. a. 1415 (Rev. Cat., ii, 309).
    Fon.:
əŋgɾəná (or., bal.); aŋgɾaná (occ.); aŋgɾanáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de gra.