ENGRAPAR v. tr. Agafar amb la grapa, amb la mà; cast. empuñar, agarrar. Geganta jo, engrapava com mà de Déu la terra, Atlàntida, i. L'avi... ja no podia aixecar el tràmec ni engrapar el podall, Víct. Cat., Ombr. 15. Fon.: əŋgɾəpá (or.); angɾapá (occ.). Etim.: derivat de grapa.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.