DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGREIXAR v.
|| 1. tr. Fer tornar gras; cast. engordar. a) Tenint per subjecte el nom de l'aliment que fa tornar gras. Lo past qui sus los engrexa loand, Febrer Par. xxv, 24. Perque lo vi dolç engrexa, Albert G., Ques. 20. Lo arròs no engreixa, ell infla y emboteix més prest que no engreixa, Agustí Secr. 85.—b) Tenint per subjecte el nom de la persona (o ésser personificat) que dóna l'aliment per fer tornar gras. Glotonia tots jorns dóna turment..., e nostre cors engrexa, per ço que en breu de temps sia vianda de molts vérmens, Llull Gentil 295. Nodrex-los donchs ab bones costumes, engrexa-los en lo si de la tua contemplació, Canals Carta, c. 22. Anant en competència uns de altres per engreixar lo bestiar, doc. a. 1623 (Segura Hist. Sta. Col. 238).
|| 2. intr. o refl. Tornar gras; cast. engordar. No vendran dejunes a taula, car adés brous ben espessos per engreixar, no pas de bou, mas de grosses gallines beuran, Metge Somni iii. Tot altre membre del ventre enfora, fregat e exercitat, se engrexa, Albert G., Ques. 26. An el porch gras de Sant Antoni... li daven faves perque engreixàs, Penya Poes. 226. Ab el dol..., alguns, tot singlotejant, s'hi engreixan; altres, mastegant-s'ho, s'hi fonen, Pons Auca 76.
|| 3. a) tr. Satisfer molt; donar molt de gust. «Sembla que t'engreixa veure patir les criatures!»—b) intr. o refl. Sentir gran satisfacció i fer-la visible. «Mira com s'engreixa el Ton, quan l'alaben!»«Quan te'n vas a confessar, | que no dius an es confés: | Senyor vicari, jo engreix | de veure un fadrí penar?» (cançó pop. Mall.). Ja engrexam només de pensar s'enveja que los roega, Ignor. 5. No vui que ens reparun..., no vui que s'engreixun rient a ses nostres costes, Ruyra Parada 33.
|| 4. a) tr. Fer tornar ric; omplir abundantment; cast. engordar.—b) intr. o refl. Enriquir-se, omplir-se en abundància; cast. engordar. Lo dit servey no es do ne se'n engrexen los cofres del dit senyor, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 536). Es veia que les notícies del dia abans s'havien engreixat bon xic, Caselles Mult.35.
|| 5. tr. Donar substància i matèria profitosa a una cosa, especialment a la terra de conreu; cast. abonar. Per engrexar los vehins camps, Alegre Transf. 3. Fems per engrexar la terra, Agustí Secr. 8.
|| 6. refl. Engreixar-se el temps: carregar-se, amenaçar pluja (Sta. Eulàlia de Riuprimer, ap. Aguiló Dicc.).
II. tr.
|| 1. Untar de greix (or., occ.); cast. engrasar. «Hem d'engreixar les rodes del carro». Engreixar les botes, untar de greix les botes, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. fig. Donar diners per subornar. Si vós li engreixau o untau un poch les mans, ell farà tot lo que vós volreu: si vós li donau un poch de diners, ell farà tot lo que vós volreu, Lacavalleria Gazoph.
    Loc.
—Engreixar amb els treballs: estar millor de salut o d'esperit tenint preocupacions i treballs que estant tranquil i desvagat (Mal.). «En lo que passarell sia | a dita de mos guerrers, | vos vui servir així mateix | sens mostra de fellonia; | i així veureu, vida mia, | que jo amb sos trebais engreix» (cançó pop. Manacor).
    Refr.—a) «El treballar a ningú engreixa» (Manresa).—b) «Els ulls de l'amo engreixen el cavall».—c) «No s'engreixen els porcs amb aigua clara»: vol dir que per a obtenir resultats remuneradors és necessari fer despesa en la preparació.—d) «Lo que no mata, engreixa»: es diu parlant de persones poc escrupuloses en el menjar, que mengen qualsevol cosa i els fa profit.—e) «N'hi ha, que s'aigo els engreixa» (Mall.).—f) «Un tip no engreixa»: vol dir que una sola menjada no basta per a fer visible el greix, i que una sola vegada d'obtenir guanys no basta per a fer ric un home (Segarra, Urgell).
    Fon.: əŋgɾəʃá (pir-or., or., bal.); aŋgɾeʃá, aŋgɾeјʃá (occ.); aŋgɾeјʃáɾ (val.).
    Etim.: del llatí *ingrassiare, mat. sign. I, || 1.