DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGRONSAR v. tr.
Gronxar (val., mall.); cast. mecer, columpiar, balancear. Avuy t'engronsa l'embat, Maura Aygof. 141. Dona penitent | que engronsa lentament | sa cabellera ardent, Riber Sol ixent 78.
    Loc.—a) No voler saber qui l'ha engronsada: desentendre's d'una cosa, no voler-ne saber res més (Mall.). Y sense voler sebre qui l'havia engronsada, mos posàrem a córrer, Roq. 20.—b) Qui l'ha feta, que l'engrons: es diu per indicar el propòsit de desentendre's d'un assumpte i deixar-lo en mans d'altri (Mall.). La frase completa es troba en aquesta cançó popular: «Qui l'ha feta que l'engrons | i que li dón pa sa mare; | no me puc casar per ara | perque són buits ets orons».
    Fon.: aŋgɾonsáɾ (Cast.); aŋgɾunsáɾ (Alacant); aŋgɾonsá (Mall.).
    Var. form. i sinòn.: gronxar, engronxar, agrunsar, algrunsar.
    Etim.: V. gronxar.