DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGRUNAR v. tr.
|| 1. Esclafar; deformar per efecte d'una pressió violenta; cast. chafar, aplastar. «Li ha caigut una pedra i li ha engrunat un peu» (Maestr., Mall.). Si la pedra cau, aquell sobre qui caurà, tant és lo pes de esta pedra, tot lo engrunarà, Quar. 1413, pàg. 118. Si com l'arnès d'acer a colp s'engruna, Auzias March lxxxvii. Un hèroe alt d'espatlles i cabellera rossa | d'un colp de peu engruna lo guaita del jardí, Atlàntida ii.
|| 2. Encloure, agafar fortament entre dos cossos que fan pressió en sentit contrari (Mall., Men.); cast. coger, estrujar, majar. «M'he engrunat un dit amb sa porta de sa cuina». Es carros engrunavan cada punt infants y dones, Roq. 30. Es nuvi..., rabent agafà sa nuvia, li engronà es cap entre ses cames, li alsà els faldons i li pigà dues singlades, Camps Folkl. ii, 16. S'abegot... passar-li una baga de fil per sa cintura, però sense engrunar-li cap ala ni cap cameta, A. Ruiz Pablo (Catalana, i, 410). a) fig. Oprimir, afeixugar moralment. Obligant-lo a que s'engrún duguent es pes de sa familia, Ignor. 14. Aquella tribulació tan grossa que engruna es cor, Alcover Cont. 40.
|| 3. Desfer reduint a trossets molt petits (or., occ., val., mall.); cast. desmenuzar, desmigajar. «Hem engrunat un tros de pa per donar-lo als peixos». Engrunar el blat de moro o panís: desfer l'espiga i separar els grans. Mastech... se engruna en la boca, Conex. spic. 24 vo. La nina engruna un gotimell, Berga MT 176. El panís rosser una volta sech y engrunat de les panolles, Martí G., Tip. mod. ii, 299.
|| 4. fig. Explicar per menut, amb tots els detalls; cast. desmenuzar. Vols, dix ell, que't responga axí breument com has demanat? No, senyor: ab fervent desig esper que m'ho engrunets per tal que mils ho puxa digerir, Metge Somni i. La Guelfa demanà a Curial la manera com se era mès a punt, e ya Curial hauent-lo-y tot engrunat, ella axí li començà a dir, Curial, i, 15. Lo confessor | lo pecador | de tots pecats | grans confessats | puys bé 'ls engrune | no'l ret inmune?, Spill 11022.
    Refr.
—«Qui pren i dóna, el diable l'engrona» (Camps Folkl. Men.).
    Fon.: əŋgɾuná (or., bal.); aŋgɾuná (occ., Maestr.); aŋgɾunáɾ (val.).
    Conjug.: regular segons el model cantar. A Menorca es conjuga com si la vocal rizotònica fos o en lloc de u, dient jo engron, tu engrones, etc.
    Sinòn.:— || 1, esclafar;— || 2, esclafar, encloure;— || 3, esmicolar, esbocinar, esflorar;— || 4, espinzellar.
    Etim.: de enrunar, amb una g introduïda com a lligam entre la n i la r, fenomen similar a la d de gendre, divendres, etc.